Xavier Batalla, lliçons d’un gran periodista
Roger Jiménez
CATALUNYA OBERTA , 18- 12-2012.
La mort de les persones amb qui hem tingut una estreta relació és molt més real, més palpable i també més dolorosa que la pròpia. Xavier Batalla deixa un buit afectiu insubstituïble i un llegat important al periodisme, que exercí i ensenyà amb autoritat i mestratge. Fa més de vint-i-cinc anys em va correspondre tractar amb ell la seva incorporació a La Vanguardia com a corresponsal a Londres on, coses de la vida, el vaig substituir el 1989. Recordo com si fos ara les llargues xerrades que vam tenir sobre el país i les seves gents, els centres vitals, les fonts informatives, els col·legues locals, els llibres i les publicacions periòdiques que em recomanà amb una tria selectiva i rigorosa. En Xavier em va presentar els responsables d’organismes públics i privats, els principals mitjans de comunicació, els portaveus polítics, representants diplomàtics… Fins i tot vam assistir a una sessió parlamentària (eren temps de telèfon fix, de transports públics, de moltes targetes de visita i de molt caminar pels inacabables carrers de Londres sense Internet ni mòbils, que vindrien desprès). També vam viatjar a Escòcia i la república d’Irlanda i a Belfast en uns moments de gran tensió, amb les tropes angleses patrullant per Falls Road, on visitàrem la seu del Sinn Féin, braç polític de l’IRA.
No eren només visites de cortesia. Calia prendre consciència de la situació amb informació de primera mà, com també interpretacions vàlides. Per sobre de tot, em repetia el meu company i cicerone, s’ha de dedicar molta atenció a la societat, a com viu la gent normal i corrent perquè és la clau per entendre un país. Allò em va ensenyar la diferència entre seguir els esdeveniments des de la taula de l’oficina i al lloc on es produeixen. Xavier Batalla tenia molt clar que el periodista no és un agent passiu que observa la realitat i la comunica, que no s’ha de limitar a ser una politja de transmissió entre les fonts i els lectors, sinó una veu que ajuda a pensar la realitat, reconèixer les emocions i les tensions secretes d’aquesta realitat, entendre el perquè, el per a què i el com de les coses amb l’enlluernament de qui les veu per primera vegada. Era un gran analista i una excel·lent persona, tot un gentleman que, m’agrada pensar, descansa i observa ara un món que està més enllà de la tomba.
Roger Jiménez