Des dels seus primers articles, la preparació, documentació i la cura a l’hora de contrastar la seves fonts constituïren els principis professionals. Havia tingut bons mestres, com Mateo Madridejos, Josep Pernau o Manuel Vázquez Moltalbán.
Els primers van ser anys de descobertes i, malgrat l’escassetat de mitjans, l’entusiasme i les hores que hi dedicava supliren les deficiències. Com relata Albert Garrido, company d’aquells primers temps, van ser pioners en molts àmbits. Eren anys iniciàtics amb viatges també iniciàtics per a uns molt joves periodistes que van descobrir la seva definitiva vocació per la informació internacional “dedicant moltes hores a aprendre, a treure conclusions de les nostres errades i dels nostres encerts.”
Amb motiu de la mort del Xavier Batalla, el 13 de desembre de 2012, molts dels seus companys van publicar extensos obituaris en els quals elogiaven la seva vàlua personal i professional. En l’elaboració d’aquest article hem recollit la visió d’aquelles persones amb les què va compartir diverses etapes de la seva vida periodística. La coincidència d’opinions és gairebé absoluta: tots el defineixen com a un periodista de formació anglosaxona.
“En Xavier Batalla tenia una sòlida formació periodística anglosaxona. La seva corresponsalia a Londres per La Vanguardia el va ajudar a desenvolupar encara més aquesta formació. Això es tradueix bàsicament en dues característiques fonamentals: màxim rigor informatiu (de dades i declaracions) i màxima efectivitat comunicativa (frase curta i directa).” (Xavier Mas de Xaxàs)
Xavier Batalla fou un periodista que, abans de l’era de les “3w”, creia en les cinc canòniques W que estructuren la redacció de les informacions d’un diari anglosaxó de qualitat: What, Who, Where, Why i When. Com mana el cànon, sempre apareixien al lead de les seves cròniques. També triava amb cura, rigor i enginy els titulars amb els què presentava els seus articles i estaven pensats per a què, a primer cop d’ull, el lector se’n fes una idea el més precisa possible d’allò que relatava al text. Altre cop el model anglosaxó.
Quan redactava un article, tan si es tractava d’una informació, d’una crònica o d’un article d’opinió, el que més el preocupava era que fos clar i entenedor per al lector. Un dels seus companys ho defineix molt bé: “Era su teoría y su praxis: ser preciso y claro para condensar para el lector lo que a él le había costado semanas o años de trabajo conocer y saber. Pensaba en el lector. Era un periodista”.
Aquest mètode de treball l’emprava tant per fer un reportatge com per fer una columna d’opinió. Això és molt important perquè a Espanya, malauradament, les opinions no són gens rigoroses. A Espanya manca una figura central a qualsevol redacció de prestigi: el “fact-checker”, encarregat de revisar les dades que surten als articles d’opinió. Podríem dir, doncs, que Xavier Batalla va ser un pioner a Espanya a l’hora de traslladar a les columnes d’opinió (La Agenda, bàsicament), el rigor propi de les informacions. (Xavier Mas de Xaxàs)
Rafa Jorba ens detalla la metodologia de treball del Xavier Batalla :
“Batalla entenia que el rigor professional havia de ser el resultat d’una pràctica diària, que s’ha d’exercir cada dia, i que requereix filtrar la notícia, separar el blat de la palla, classificar-la segons la seva importància i la fiabilitat de les fonts, confrontant-les amb la documentació per verificar la veracitat de les dades… El resultat d’aquest procés, aquesta forma de l’exercici de la professió, és el rigor professional.
L’objectivitat, en el cas del Batalla, tampoc no va ser un pregó buit de contingut. Sovint hem comentat, en to irònic, que quan un periodista diu que és objectiu, s’ hauria de posar en quarantena… Els periodistes, com qualsevol altre ésser humà, som subjecte, no objectes: tenim sexe, creences, idees; hem nascut en un lloc i no en un altre… La informació, per tant, no pot ser objectiva, però sempre ha de ser plural. I només en la mesura que podem fer aquest esforç de pluralitat -de fonts d’informació i documentació múltiples- ens apropem a l’objectivitat. Hi ha una màxima que no s’ ha d’oblidar mai: l’objectivitat no existeix, però l’esforç diari de pluralitat és el que més ens apropa a ella. I l’objectivitat de l’obra de Javier Batalla era el resultat d’aquesta pràctica.
Si afegim a aquesta pràctica la cobertura d’informacions in situ en els seus múltiples viatges a l’estranger i en la seva etapa de corresponsal a Londres i la lectura sistemàtica de llibres i revistes sobre l’actualitat internacional, el periodisme arriba a l’excel·lència. Aquest va ser el cas de Xavier Batalla.
Dues consideracions finals quant a la forma i les formes de periodisme de Xavier Batalla. El seu estil, la seva manera d’escriure, estava en sintonia amb la professionalitat: descartar la retòrica i la demagògia, el barroquisme i els circumloquis; no va ser un periodista que pugés a l’ona mediàtica: no feia surf damunt l’ona, nedava contra el corrent… La seva relació amb els companys de feina es basava en el respecte i les bones maneres: va ser exigent amb els altres perquè en primer lloc es va exigir molt a ell mateix. Podria ser fred amb aquells que tenien més responsabilitats , quan queien en l’arbitrarietat, però va ser càlid amb els nouvinguts: sempre llest per guiar-los i exercir -sens predicació- el seu magisteri.”
Lluís Foix conclou dient que Xavier Batalla “portava la pàtina del periodisme anglès de qualitat que valora la concisió, la claredat i el rigor”.