Xavier Batalla es va formar a la mítica Escuela de Periodismo de la Iglesia, molt abans que s’exigís un títol universitari per exercir aquesta professió. Per a ell, el periodisme és un ofici i la formació acadèmica en d’altres disciplines una condició necessària per poder exercir-lo amb autoritat moral. L’única autoritat a la que va aspirar perquè mai va voler ocupar cap càrrec.
“No era un periodista que li agradessin els càrrecs. Volia escriure, conèixer els protagonistes de la història, viatjar i parlar amb propietat dels temes més diversos del món. Avorria la banalitat i els sapastres” (Lluís Foix)
Batalla també era enginyer tècnic industrial i llicenciat en filosofia , disciplina que considerava imprescindible per comprendre el món i explicar-lo. Estimava la Filosofia en el sentit etimològic del terme: li agradava saber. Lector insaciable, sempre el veies amb un llibre, diari o revista a les mans. La seva font d’informació primària eren els diaris, però també els llibres i els grans documentals. I sempre amb un llapis i una llibreta al seu costat, subratllant, prenent apunts, recollint cites, estudiant.
En el seu article “Els què ens deixen”, Francesc de Carreras ens descobreix el treball que s’amaga darrera de cadascun dels seus articles.
“Un periodista és un professional que ha d’exercir el seu ofici amb la diligència deguda, com qualsevol altre professional. Què va afegir Batalla a aquest comú denominador, quin va ser el seu plus en el periodisme? A la meva manera de veure, saviesa, coneixement. I el saber només s’adquireix amb esforç, amb un esforç molt constant, amb una fèrria voluntat, amb colzes sobre la taula.
El risc de tot periodista és creure que la seva gran font de coneixement és la lectura de diaris. Si cau en aquest risc, el periodista afegeix poca cosa a l’opinió pública, es limita a repetir, amb més o menys habilitat, dissimulació i brillantor, les idees dels altres sense aportar res nou.
Però també hi ha el periodista que analitza des dels propis pressupostos, des dels seus personals referents acuradament elaborats després d’anys d’estudi i reflexió. No ha llegit només premsa sinó també, de forma disciplinada i sistemàtica, ha llegit llibres.
Aquest va ser el cas de Xavier Batalla: alhora era especialista i periodista. Sempre aprenies llegint-lo perquè no et donava la seva versió dels fets com una conclusió sense fonamentar, sinó que t’explicava les raons que l’havien portat a tal conclusió. Podies discrepar de les premisses, fins i tot no estar d’acord amb l’argumentació ni per tant, amb la conseqüència última de la seva anàlisi, però sempre aprenies perquè les dades i les raons que et subministrava et feien pensar, al cap i a la fi la principal finalitat de tot article.
Mai no podré pagar-li el deute contret per les seves anàlisis en aquest diari dels conflictes de l’Iraq, l’Afganistan i els Balcans. Sigui aquest record un gra de sorra en la restitució d’aquest deute”. [1]
La seva formació, però, no es limitava a la lectura, sinó que també aprenia de les múltiples entrevistes que va fer al llarg dels quaranta anys de professió i dels viatges que va fer per conèixer de primera mà els fets que després passarien a formar part de la història.
En paraules de Lluís Foix, “[…]preparava els viatges, es documentava, concertava entrevistes amb personalitats que es movien en el món de la política i de la acadèmia […] Tenia contactes en la diplomàcia i en la política internacional […] Era un dels periodistes hispànics coneguts i respectats pel circuït dels corresponsals i els comentaristes de política internacional”.
[1] Francesc de Carreas, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, “Els què ens deixen”, La Vanguardia, 2 de gener de 2013.
Curriculum vitae
FORMACIÓ ACADÈMICA
INSTITUCIÓ
Escuela de Ingenieros Técnicos Industriales (Córdoba)
Escola de Periodisme de l’Església (Barcelona)
Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona
Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona
DATES
1963-1968
1969-1973
1970-1977
1979
1979-1980
GRAU
Pèrit Industrial
Periodista
Llic. en Filosofia
Llic. en Periodisme
Doctorat
OCUPACIONS PROFESSIONALS
EMPRESA
Revista Europa (Barcelona)
El Correo Catalán (Barcelona)
El Correo Catalán
Televisión Española
Diario de Barcelona
Televisión Española
Hoja del Lunes (Barcelona)
El País (Madrid-Barcelona)
El País (Madrid-Barcelona)
La Vanguardia (Barcelona)
La Vanguardia
DATES
Maig 1971 a Febrer 1972
Març 1972 a Febrer 1976
Febrer 1976 a Abril 1977
Octubre 1977 a Gener 1978
Maig 1977 a Febrer 1978
Juny 1981 a Setembre 1981
Gener 1981 a Juliol 1982
Setembre 1982 a Setembre 1984
Octubre 1984 a Setembre 1986
Octubre 1986 a Abril 1989
Maig 1989 a Juny 2012
CÀRREC
Redactor
Redactor de Política Internacional
Cap de la secció de Política Internacional
Guionista
Redactor en Cap
Editor de “Ni Paz ni Guerra”
Columnista de Política Internacional
Redactor en Cap
Subdirector
Corresponsal a Londres
Corresponsal Diplomàtic
ALTRES RESPONSABILITATS
- Vicepresident de la Asociación de Periodistas Europeos.
- President del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (2006-2009).
- Miembre del Consejo Científico del Instituto Elcano.
- Director Adjunt de Vanguardia Dossier.
EXPERIÈNCIA DOCENT
INSTITUCIÓ
Facultat de Ciències de la Informació (UAB)
Facultat de Ciències de la Informació (UAB)
Facultat de Periodisme (Universitat Pompeu Fabra)
DATES
Oct. 1978 a Set. 1986
Set. 1990 a Set. 1992
Set. 1992 a Set. 2002
CÀRREC
Professor de periodisme
Professor de periodisme
Professor de relacions internacionals